28 de març 2007

Volem TV3 i IB3

Quan era més jove duia una enganxina a la carpeta que deia alguna cosa així com: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”.Lamentablement el temps passa i la frase és cada vegada més certa.

El PP valencià ens està demostrant com n’és de fatxa. No té prou amb la manipulació de Canal 9 i per això vol llevar-nos l’única televisió que emet en la nostra llengua, contravenint inclús normativa europea. Tanta por tenen de perdre? Tan perillós és per a ells que la gent trie com s’informa?

Em sap greu per les futures generacions que no podran guaitar per la finestra per la que jo vaig descobrir Buenafuente, vaig gaudir de Batman, de Visanteta (la cabaretera de Tres Pics i Repicó), del Bona Cuina i de les millors sèries animades del món.

Jo mentrestant estalviaré per comprar-me una parabòlica i, com si vivira a Alemanya, continuaré seguint a la Mònica Terribas cada nit gràcies al satèl·lit.

Sanguina – Sòcia del Club Super3

PS. Acudim tots a votar per fer fora de les Corts aquesta gentola que no ens deixa veure el que volem.

25 de març 2007

VISCA SISA!

Anit anàrem al teatre El Musical del Cabanyal a València. Anàrem a veure a Jaume Sisa. Mai no l'havíem vist en directe i per tant no sabíem el que podia passar. I el que va passar va ser màgic. Un home, una guitarra i una cadireta, cal alguna cosa més?

Jaume Sisa va crear una història amb la qual anava enganxant les seues cançons més conegudes, sense més acompanyament que la seua guitarra i els sorollets que podia fer amb la boca (aisisisis ainonono). Va ser una actuació d'un clown genial, que amb un gest de la mirada o un vers d'una cançó ens feia passar de la risa més sincera al pesar més profund. A més ens va regalar improvisacions i balls absurds (adios amiguitos... me voy a merendar... merendando soy feliz...)Així que, si tenim possibilitat de repetir, ho farem sense dubte.

En acabar, un passeig pel Cabanyal. Qui diu que és un barri mort i perillós? La zona on estiguérem era un poblet agradós on les famílies passejaven i s'escoltava parlar valencià.




Etiquetes de comentaris:

23 de març 2007

Que ve la primavera!


Per aclamació popular, i en contra de la meua campanya de millora d’image, vaig a parlar-vos de la primavera. Pels carrers dels nostres pobles hem començat a vore flors que saluden al bon temps. Hi ha de les primerenques, que a l’hivern ja ens mostraven els seus voluptuosos pètals perfumats de les essències més libidinoses. D’altres ocultaven els seus pistils plens de futures llavors que serien els dolços fruïts per als paladars més selectes. També hi han cactus, de les que punxen durant tot l’any, i de les que no val pena ni tindre-les en compte.
En fi, si vegeu una flor, no deixeu d’embelesar-vos amb les seues qualitats. Esteu convidats a completar aquest “florari”. Bona primavera per a tots/es!


P.S: més avant vos parlaré de la relació entre dona-kebab.

16 de març 2007

Llei de Paritat

Aquesta setmana el Congrés ha donat llum verda a la Llei de Paritat, que preveu entre d'altres coses l'obligatorietat de la presència de dones a les juntes directives de les empreses i de les llistes electorals.

Com a feminista convençut em sembla que açò és una estupidesa. La discriminació, positiva o negativa, no deixa de ser discriminació, i la normalització del paper que li correspon a la dona en la nostra societat no s'hauria de fer mitjançant l'establiment de quotes.

Almenys jo, em sentiria molt ofés si em triaren per ocupar un lloc de responsabilitat en funció del que tinc entre les cames i no del que tinc al cap.

Crec que s'ha donat un argument més als cavernícoles...


11 de març 2007

El Papa, València i Jodorosky


Fa un temps em van passar una entrevista amb Alejandro Jodorosky, que encara que parega un nom inventat és un filòsof i escriptor. Em va sorprendre aquesta resposta i ara que l'he retrobada, vull compartir-la:


El periodista le pregunta: "Cuenteme un milagro reciente". Y Jodorosky se apresta a contestar sin pelos en la lengua: "El Papa anuncia que irá a Valencia. La ciudad gasta un dineral para recibirle y tres dias antes, en la estación de metro de Jesús, mueren 43 personas. ¡Es tan evidente! El inconsciente colectivo de la ciudadanía protestó así contra la visita de aquel Papa que venía a defender la familia, cuando él no tiene familia y a atacar a los homosexuales cuando él dirige una sociedad de pederastas con faldas. Yo le aseguro que si el Papa no hubiese ido a Valencia, no hubiese habido accidente. Ello no sucedió en otro mes o en otro año ni en otra estación, sino en la parada de Jesús a tres días de su visita. ¿Más claro...?"


Ausaes vida!
En la imatge, el Papa, l'Arquebisbe i Fray Escoba.

04 de març 2007

LA VALL D'ALBAIDA

La Vall d'Albaida és una comarca de veritat. Una comarca geogràfica i una comarca social. Els seus habitadors tenen consciència de ser "de la vall" i n'estan ben orgullosos. Hui hem estat per la vall. Hem anat a L'Olleria primer i després a Llutxent.

Portàvem com a guia un llibre fantàstic per a endinsar-se en la vall i coneixer-la de cap a cap. La Vall d'Albaida es titula i l'autor és un fill de Carcaixent, Paco Tortosa, especialitzat en llibres de rutes naturals i culturals. Un llibre ben recomanable, tant si aneu a conéixer la vall visitant-la com si voleu acostar-vos a ella llegint des del vostre sofa. Per cert, el llibre es publica amb el suport de Caixa Ontinyent i és una més de les interessants activitats que recolzen.

L'església de l'Olleria, dita de Santa Magdalena, em sembla que ha de tindre moltes semblances amb la parròquia de l'Assumpció, sempre que suprimiren a Carcaixent la volta d'algeps que cobreix les voltes gòtiques. O això sembla si la comparem amb els dibuixos que han fet els qui han pogut vore els arcs i les pedres gòtiques. Esperem que els responsables s'animen i retornen un dia a l'estat inicial el temple de Carcaixent (Ací un enllaç entre graciós i polèmic).

Després hem anat fins a Llutxent, que és un llogaret de visita molt recomanable. Hui no hem entrat al poble, hem anat directament al Monestir del Corpus Christi. És un monestir gòtic de dominicans, on va estar el primer estudi superior del Regne de València, per descomptat, de teologia. El lloc és fantàstic per a passar un dia pasqüero cent per cent. Al voltant del monestir hi ha una pinada on poder descansar a l'ombra i un garrofer monumental. Sempre ens trobem el monestir tancat, però ja ens hem informat que es pot visitar. Tan sols hem de cridar abans a l'Ajuntament de Llutxent. Per cert, este monestir serà l'última etapa d'una ruta senderista que s'està habilitant i que començarà al monestir de La Murta, seguirà per el d'Aigües Vives, Santa Maria de Valldigna i Sant Jeroni de Cotalba.

Darrere del monestir hi ha una sendeta curta que porta al castell de Xio o de Xiu, és una bona visita per a completar el dia.

Quan estàvem pels voltants del monestir hem vist un grup de gent prou gran amb guia i ens hem adreçat per preguntar-los si podiem visitar-lo. Ells ens han informat d'una fantàstica iniciativa que es fa a la comarca: cada dissabte i cada diumenge mostren un poble de manera totalment gratuïta. Tan sols cal estar a la plaça del poble a les onze. Quina iniciativa més bona per a mostrar el patrimoni! Quina enveja! Per que no es fa açò a la Ribera? Us deixem ací l'enllaç del calendari de les visites. Nosaltes segur que ens acostem a alguna.

A la imatge, la porta de l'església del monestir de Llutxent, amb un preciós arc gòtic.