24 de novembre 2007

EL TEMPS

EL temps no passa de bades per a ningú i jo cada vegada tinc menys cabells.

Ací us vaig a penjar uns videos d'un dels meus grups preferits, Talking Heads. Són dels 80 i sempre m'ha encantat la forma original i teatral de fer les seus caçons, l'energia que trasmeten i el seu esperit crític.

Però realment us els penje per que són el primer i últim video del grup, per a que vegeu com passa el temps, i com evolucionen uns principis artístics.

Per cert, si teniu ocasió, heu de mirar la genial películ·la Stop Making Sense, que és un enregistrament d'un gran concert que feren. Però no és el típic concert amb el public bramant i "cadaupaell". Tot està quadrat al milímetre, d'una forma prodigiosa. A destacar la cançó "Life in a wartime" i "This must be the place"

L'ànima d'aquest grup era David Byrne, que va poder triar entre estudiar al MIT o a l'escola d'art. Va triar aquesta opció. Ara és productor de música brasilera i d'arrel sudamericana.

Psycho Killer

Un psicopata explica les seus impressions. Odia la gent que és maleducada. (m'encanta eixe vers)



Nothing but flowers
EL món després del cataclisme, on hi havia un mac donals, ara sols hi ha flors!
Un us inteligent de la tipografia.



I de regal, un dels seus èxits: ONCE IN A LIFETIME

I potser que un dia et trobes al volant d'un gran automòbil, amb una esposa bonica i et preguntes, com he aconseguit açó? I pot ser que un dia digues, on esta el meu cotxe? on està la meua dona? Déu meu, que he fet... Deixar que la vida passe...

16 de novembre 2007

BUSCANT A DÉU


Deia un comentari anterior que tots anem buscant a Déu. Ací tenim una imatge d'una dona que l'ha trobat. Cadascú es contenta amb el que té!

Quin dels dos personatges és de ficció? No trobeu massa semblances entre el capell de la monja i la làmpara de darrere de Micky? Que diu al paper que sostenen?

M'agradaria que s'animareu a escriure un comentari sobre aquesta imatge, que a mi m'ha deixat realment descol·locat. Esbrinem els seus secrets!

12 de novembre 2007

LA LLUM


Parlava Peubord de la bellesa de la música i ens portava, seguint els mil fils d'internet, fins a sonoritats de gran bellesa. Tan sols puc donar-li les gràcies.

I aprofitar que s'ha encetat el meló de les coses belles que ens fascinen per a parlar del que a mi m'agrada i compartir-ho. M'agrada l'arquitectura, sobretot l'àntiga, la medieval.

Per això us recomane que visiteu la Seu de València i us pareu sota el cimbori. Veure com és un edifici fet de llum. Entreu a diferents hores del dia o quede-vos una estoneta sentats a un banc com si resareu un rosari. Veureu com va canviant. Veureu com la pedra, allò "material" de la pedra, desapareix i queda només la llum. Passa això exactament: l'edifici es fa de llum. Càlida i dolça. Segurament, si forem persones del segle XV, veuríem a Déu en eixa llum. Siga com siga, disfruteu-ho.

Els cimboris octogonals són molt característics del gòtic català. En trobareu a la Seu de Tarragona, a Poblet, a Santes Creus... on segurament s'inspiraria el mestres pedrapiquer que va bastir el de València. El de València, per a mi, és el més bonic.

Ací hi ha un recorregut fotogràfic per la Seu:
http://www.catedraldevalencia.es/va/index.php

I per als morbosos:
http://www.catedraldevalencia.es/va/arte_relicario.php
On parla de les reliquies de la Seu, entre els que hi ha:

-Una samarreta del Jesuset
-Un cabell de la mare de Déu
-Llet en pos de la mare de Déu

(veridic)

02 de novembre 2007

Eduard Iniesta i mil fils més


Vull fer-vos una proposta musical, de fet intentaré a cada semana recomanar un disc. Possiblement no tingau els mateixos gustos que jo, però me dona igual, no puc recomanar una cosa que no m’agrade!!! Per a eixa lloable i esforçada feina estan los 40 principales i d’altre fem radiofónic....
La meua recomanació és un multinstrumentista català que li diuen Eduard Iniesta, l’he descobert gràcies a una versió de la cançò “I giren” que fa Miquel Gil al seu segon disc. A mi m’encanta estirar del fil, i estirant estirant he descobert a Eduard Iniesta i a la cantant impressionant que canta als seus dos únics discs, Sandra Ortega. Té una veu fantàstica, provinent d'eixa mina de músics que és el jazz.
Ahí queda això, si voleu sentir a Eduard Iniesta ací teniu la seua web i també el seu myspace . A aquestes dues direccions trobareu mil fils que estirar, fins descobrir músics acollonants, que quan els sents no t’expliques com has pogut viure sense conéixer-los. Ale, a disfrutar.....