27 de gener 2008

L'avortament: dret a decidir


No sé que en pensareu de l'avortament. Per a mi deuria ser un dret fonamental de la dona, com ho són altres de bàsics. Algú em podrà dir que restem el dret del que encara no ha nascut, però decidir el moment a partir del qual un fetus deixa de ser-ho i passa a ser persona resulta impossible. Establir un consens en aquest punt -com el de la llei actual- és una solució parcial, i que actualment ha deixat de ser útil: només cal adduïr l'aplastant estadística que rebel·la que la majoria dels avortaments estan justificats pel gran buit legal que deixa la llei amb el supòsit del greu risc per a la salut psíquica de la mare.

Alguns, per argumentar els seus principis anti-avortistes, s'atreveixen a determinar el moment exacte de la personificació del fetus en l'instant de la fecundació: una estupidesa infinita, ja que esclafar un òvul acabat de fecundar no seria més traumàtic biològicament que rascar-se la punta del nas. Altres ho fan en el moment en que comença a bategar el cor -aproximadament en la 6a o 7a setmana-, com si tingués un siginificat bíblic important o fora més important que el moment en que comença a funcionar el fetge. El primer pas per intentar resoldre la qüestió és deixar de considerar el període de desenvolupament embrionari com un succés de significacions bíbliques o consideracions morals.

Tampoc és convenient pensar d'avantmà que l'avortament representa una solució fàcil a un problema freqüent, resultat segons l'opinió d'alguns, de la promisqüitat i del zel demoníac dels joves. Moltes vegades representa la millor solució per tal d'evitar l'abandonament precari en orfanats o per conservar les possibilitats de manteniment dels altres membres de la família.

Tot un enrenou que caldrà solucionar. Per fer-ho, haurem tenir en compte que l'avortament no és cap privilegi: en molts casos és una decisió difícil i necessària a la que moltes dones es veuen avocades. És, com sempre, un dret a decidir.

1 Comments:

Blogger Peubord said...

El dret i la raó sempre ha d'estar per damunt de tot, coincideisc plenament amb tú.
Per molt que la COPE i companyia s'oposen, la gent se sent lliure i ha de fer el que la seua llibertat els permet, no els que els quatre retors i peperos de torn els manen.

28.1.08

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home