28 de febrer 2007

8 DE MARÇ

S'acosta el 8 de març, el dia de la dona, i no hi ha blog que valga la pena que es puga permetre ometre un comentari a aquesta commemoració. La veritat és que el dia de la dona em fa tenir pensaments contradictoris: D'una banda, em sembla bé que es recorde la injustícia històricament arrosegada envers les dones. D'una altra, crec que estos actes poden quedar molt bé. Però no sé si tenen correlació en polítiques que eliminen les desigualtats. El masclisme és repugnant, però el feminisme radical no ho és?

El nostre ajuntament, ha preparat un seguit d'actes per a commemorar la data: intentarem anar a escoltar la conferència de Tomàs Peris i ja ens agradaria poder visitar Llíria. El que em sembla de xiste és el sopar. Entre d'altres coses per que es fa en el pavelló, que queda inutilitzat per a l'esport durant una setmana. No podria fer-se en el magatzem de Ribera?

I recordeu, que sense les dones no hi ha revolució!

21 de febrer 2007

La Llum de les Imatges (III)

Tenia pendent regalar-vos algunes fotos de com estan anant els treballs de restauració a la capital de la Costera amb motiu de l'exposició Lux Mundi...




En les dues primeres fotos, la Seu, amb l'altar major que conté la imatge de la Mare de Déu de la Seu de Benlliure cobert perquè no s'empolsime. La imatge de la dreta, el convent de sant Doménec encara buit.

17 de febrer 2007

CICLE STEVEN SEAGAL!

Canal 9 és lamentable i sense dubte ha tocat fons. No parlem dels telenotícies manipulats ni dels periodistes que fan campanya per al PP. Tampoc de l'increïble desplegament de becaris amb xubasquero i termòmetres cada vegada que neva/plou/fa calor per a donar-nos una notícia que ja sabem: que neva/que plou/que fa calor (per cert, on estan quan no hi ha esdeveniments meteorològics?). Ni parlem de l'ús que fan de la "llengua valenciana", que quan apareix, com un miratge amaga totes les seues sonoritats i apertures. No ens clavem en els programes amb convidats casposos rescatats de la residència. Ni tampoc dels programes que volen ser culturals ("Encontres") que si no fóra pels presentadors impresentables es podrien vore (Bellveser, go home).

El que demostra que Canal 9 ha tocat fons irremissiblement, és que dediquen un cicle de cinema al gran Steven Seagal. Un dijous rere un altre podeu vore les mateixes punyades i patades d'eixe aprenent de Chuck Norris. Sense comentaris...


15 de febrer 2007

Un record


Alguna cosa se’m remeneja per dins quan llisc els noms de la gent que va morir a les presons en acabar la guerra civil espanyola. Recorde que cap dels meus avis volia parlar de la guerra, i sempre he tingut el convenciment que els seus motius tenien: la por, el malson, les necessitats... Em sembla una iniciativa molt lloable la que ha emprés el “Fòrum per la Memòria del País Valencià”, tal volta posant noms i cognoms deixe de ser un record i passe a ser una realitat, la realitat dels ossos i les vides perdudes als fossars comuns que deixà la repressió franquista.
Per molt que la gent de dretes, com Lola Botella, diguen que no s’ha de remoure la terra, estic convençut que s’ha de remoure i airejar... de segur que no es tanquen ferides, però almenys se’ls donarà un poc de dignitat a les víctimes republicanes.

07 de febrer 2007

LA SEU DE PALMA I BARCELÓ

La notícia mediàtico-cultural de les últimes setmanes és la inauguració de la capella de Sant Pere a la catedral del Palma, obra de Barceló. I pel tractament de la notícia en diversos mitjans, sembla com que la gran fita d’aquest edifici fóra la intervenció de l’artista. Olviden que Gaudí i Jujol van fer una magnífica intervenció a l’altar major a principis del segle XX i es passen pel forro que la catedral de Palma és un dels edificis gòtics més extraordinaris del món. A més, cal recordar la intervenció del genial Guillem de Sagrera, potser el mestre d’obres (arquitecte) més important del segle XIV, amb obres tan emblemàtiques com la Llotja de Palma (model per a la de València), el Palau dels reis de Perpinyà o la remodelació del Castell Nou de Nàpols.

La Seu de Palma és fantàstica i única, amb un espai interior màgic i unes solucions tècniques que portaven a l’extrem la ciència del segle XIV. Comencem per la seua ubicació, a la vora d’un penya-segat on antigament trencaven directament les ones de la mar. El lateral de la seua fàbrica paral·lel a la mar, fent de la seua façana la verdadera façana principal, tal com passa a Santa Maria del Mar de Barcelona o a la Catedral de Manresa. Així quan s’arribava a la ciutat des de la mar, el primer que es veia era la seua imponent catedral. Si entrem dins de l’església, ens trobem uns sostres de més de 30 metres d’alçària amb un espai uniforme de gran amplitud. Si des de fora dominen les components horitzontals de l’edifici, semblant-nos una construcció relativament baixeta, des de dins l’espai és de marcada verticalitat, no per la relació entre capelles laterals i centrals, que són practicament de la mateixa alçada, sinó per la increïble esbeltesa dels pilars que sustenten les voltes.

L’altra cosa que ens sorprendrà des de l’interior és l’espectacular rossassa de la porta principal, que fa més de 15 metres de diàmetre. Si girem el cap i veiem l’altar major, la sensació de profunditat s’aconsegueix mitjançant la disposició consecutiva de capelles més menudes fins acabar en el mateix sagrari.

En resum, que la intervenció de Barceló segurament és molt interessant (ja anirem a vore-la...) però que a la Seu de Palma no li calia cap element afegit per a guanyar valor.

Si us interessa el tema, és molt interessant l’exposició que estan fent a la Llotja de València, sobre Pere Compte, els mestre gironí que va bastir la part principal de l’edifici. Fa una explicació sobre l’art de l’arquitectura del segles XIV i XV. Ara bé, trobem a faltar referències a altres edificis que va contruir o que estan íntimament relacionats amb les seues obres fora del Regne de València (com la catedral de Tortosa o la Llotja de Palma) així com la mania de crear confusió amb l’etiqueta de gòtic mediterrani. Sí que és gòtic mediterrani, ja que la seua formació i expansió va anar solcant les ones de la nostra mar, però hi ha altres gòtics mediterranis (el Genovés, el Pisà...) que també tingueren la seua àrea d’influència.

Pense que és molt millor, més científica i aclaridora la denominació de gòtic de la Corona d’Aragó, o millor encara, per economia, Gòtic Català, que és la denominació tradicional i emprada als tractats. Parlar de Gòtic Valencià, per exemple, pot estar bé si es parla d’una demarcació geogràfica, no d’un estil arquitectònic. I englobar dins d’aquest estil "gòtic valencià" obres com les esglésies de Requena és una incoherència. Hi ha més similituds entre els palaus gòtics de València i els de Sicília o Nàpols que entre les esglèsies de Xàtiva i Requena...

Però d’este “penyaso” ja en parlarem...


A la imatge, veiem la Seu de Palma atacada per les naus de la cultura mediàtica i els periodistes ociosos. Magnífica metàfora del geni Joan Miquel Oliver, extreta del seu imprescindible Live in Paris

06 de febrer 2007

Joan Pellicer


S'ha mort Joan Pellicer, l'etnobotànic de la Safor que la major part dels valencians descobrí a través de Canal 9.

Molts vam poder gaudir del seu parlar tan caracterísc en algun que altre curset a la Universitat de València. Amava tant el País Valencià...



De segur que les plantes ploren hui per ell. Adéu mestre!!

05 de febrer 2007

Que majors que som...

Per a tots els que en els anys 80 no corríem davant els grisos ;-P