Llibre dels Feyts

E al torn que nos faem, lo Rayz Dalgezira era exit Dalgezira per paor que hauia de nos, e era sen exit be ab ·XXX· cauallers, e anaua sen a Murcia: e romas lo poder de la vila en los sarrains e en lo senyoriu. E enuiaren nos sos missatges que Algezira era bon loch e honrat, e dels meylors que fossen en lo regne de Ualencia: e si nos ho uoliem que ells sauenrien ab nos, nos lexant los en aquell loch. E a nos plach nos molt la paraula quens enuiaren a dir, e dixem los quels penriem a merce, e quels rendriem en aquel loch, e els quens donassen poder daqueles torres que son a la porta de Ualencia. E els dixeren ques acordarien, e quens respondrien. E nos demanam los quant seria la resposta, e els dixeren que al tercer dia, e plach nos molt. E uengren al tercer dia a nos a Ualencia dels ueyls de la vila dels meylors quey eren, e foren ·IIII· per tots los altres. E dixeren nos quens darien la torre que era maior que es prop del Pont de la Calçada que era a la porta que nos demanauem. E nos dixem los quens playa, car els tambe auenien en nostra fazenda, e quels amariem els fariem be. E faeren ses cartes ab nos con romasessen en Algezira ab aquels furs e custumes que eren en temps de los almohades: e que poguessen fer lur ofici en les mesquites aixi con solien, e que tot catiu sarrai que uingues a Algezira que fos alforro, e que nos nol poguessem cobrar ne nuyl hom per nos: e donaren nos dia que a ·V· dies que uinguessem cobrar la torre. E nos dixem los quey seriem a aquel dia, e que faessen exir tots los ueyls de la uila el altre poble, e quens jurassen faeltat, e quens serien leals a nos e als e als nostres, e als nostres homens.