OLIVA TRENCADA

Unirem els dos últims posts i en farem un de nou: Música bona+Mallorca. I obtenim Oliva trenacada, un grup que venia seguit de fa temps al seu myspace i del que ja he pogut escoltar el disc sencer. Molt xulo!
Vingueren no fa massa a València, però no em vaig poder acostar. Una llàstima, per que m'haguera encantat veure'ls en directe en un format íntim.

El seu últim disc: "Lluneta del Pagés" es la musicació dels poemes de Maria Antònia Salvà, una poetessa mallorquina que va morir fa cinquanta anys. Són poemes que parlen de l'ambient pagesívol d'una Mallorca pre-turística: parlen de figueres, sequeres, cases pageses... Però no és un disc de música tradicional. És un disc de rock. Sosegat i tranquil, això sí. Per a escoltar-lo un diumenge de febrer a casa, sense ganes de fer res.

Una alegria més per als escoltardors de música en català. Per a sumar a la llista de Manel, Glissando, Arthur Caravan, Mishima, Sanjosex, Senior...

http://www.myspace.com/olivatrencada

MANEL

Feia temps, segles, que no actualitzàvem este bloc les tarongetes. Així que anem allà, que no es diga que els de Carcaixent no savem actualitzar.

Un altre disc recomanable, per a buscar-lo i comprar-se'l: Manel "Els millors professors europeus". Per a mí este tal Manel fa molt bona parella amb l'Antònia Font. Els dos noms propis per a grups que tot i ser diferents es complementen.

Les cançons de Manel són tranquil·les i tenen un puntet entre domèstic i èpic, gràcies als arranjaments de vent. Les lletres són del·licioses, amables i originals. Fan traure el somriure a passejar i donen ganes de prendre el sol de l'hivern o fer-se una cervessa a la terrassa del Cafe del Temps.

Res, escolteu-lo i opineu. Jo vull aprendre a tocar el ukelele. A veure si aconseguim que vinguen a tocar al poble.

Ací podeu escoltar algunes de les seues cançonetes:
http://www.myspace.com/gatmanel

OVIDI TWNIS

Com a epígon de l'últim missatge, estos dos vídeos dels Ovidi Twnis.

VISCA SISA!

Anit anàrem al teatre El Musical del Cabanyal a València. Anàrem a veure a Jaume Sisa. Mai no l'havíem vist en directe i per tant no sabíem el que podia passar. I el que va passar va ser màgic. Un home, una guitarra i una cadireta, cal alguna cosa més?

Jaume Sisa va crear una història amb la qual anava enganxant les seues cançons més conegudes, sense més acompanyament que la seua guitarra i els sorollets que podia fer amb la boca (aisisisis ainonono). Va ser una actuació d'un clown genial, que amb un gest de la mirada o un vers d'una cançó ens feia passar de la risa més sincera al pesar més profund. A més ens va regalar improvisacions i balls absurds (adios amiguitos... me voy a merendar... merendando soy feliz...)Així que, si tenim possibilitat de repetir, ho farem sense dubte.

En acabar, un passeig pel Cabanyal. Qui diu que és un barri mort i perillós? La zona on estiguérem era un poblet agradós on les famílies passejaven i s'escoltava parlar valencià.