L'any que ve, 2007, farà 300 anys de la crema, despoblament i humiliant canvi de nom de la veïna ciutat de Xàtiva. No sabem com es commemorarà l'acte. El que sí que sabem és que Xàtiva serà, en 2007, la seu de l'exposició de la Llum de les Imatges.
Si feu un passeig per Xàtiva un dia d'estos, voreu com els principals monuments (La Seu, L'Hospital, Sant Doménec...) sembla que estiguen embolicats per a regal, envoltats de bastides i xarxes. Amb preses i corregudes s'estan enllestint les restauracions dels monuments que acolliran la mostra.
Un dels monuments que ja ha sigut restaurat i que és de visita molt recomanable és Sant Francesc, a la plaça del mateix nom, tocant l'Albereda. El monument, estructuralment ja estava restaurat des de feia anys, però faltava donar-li l'últim toc que el dignificara. Sant Francesc és l'últim vestigi d'un gran monestir franciscà que es va construir al segle XIV. La resta de la construcció va desaparéixer durant la Guerra Civil i els anys del primer "desarrollisme" i ocupava, més o menys, la zona on ara hi ha dues torres gegants d'habitatges.
Este convent era un dels més rics de la ciutat, per estar al carrer de Montcada, el principal carrer de la vila medieval i on les famílies nobles tenien les seues cases pairals. Allí tenien el seu fossar i les capelles funeràries. Entre d'altres, diuen que hi va estar soterrat el Comte d'Urgell, legítim hereu de la corona d'Aragó, que va resultar refusat pel compromís de Casp, en part gràcies a les arts d'un parell de germans de cognom Ferrer i santíssima vocació. Ara, les suposades despulles del desafortunat comte estan dins d'un sepulcre a la capella de Santa Maria del Castell Major, on va perdre la vida després d'anys de presó.
L'església és un exemple paradigmàtic del gòtic català. Els arcs diafragmàtics sostenen una coberta de fusta, que imaginem pintada amb escuts, animals fantàstics i motius geomètrics, tal i com podem veure a la mateixa Xàtiva a l'església de Sant Pere. Les capelles se situen entre els contraforts i estan cobertes per voltes de creueria simples, amb claus amb escuts nobiliaris, segurament de les famílies que s'encarregaren de la seua construcció i manteniment i que les tenien com a pròpies. Als peus de l'església i sobre un arc escarcer, està el cor.
Este sistema constructiu permetia una rapidíssima construcció. A més, era un mètode molt barat i permetia ampliacions futures o canviar la coberta de fusta per una volta de creueria aprofitant la construcció sense haver d'enderrocar res. És per això que va ser el sistema constructiu més utilitzat en les terres conquerides, quan feia falta dotar els nous contingents de població amb construccions que pogueren satisfer els seus hàbits religiosos i socials.
Així, podem trobar exemples d'estos models a Xàtiva (Sant Feliu, Sant Pere, Sant Francesc, Sant Doménec), Carcaixent (Sant Roc), Llíria (Església de la Sang), Onda (Església de la Sang), Castalla, Monestir de Poblet, Monestir de Santes Creus, Morella (convent de Sant Francesc), Castellfort (Sant Pere), Gandia (Hospital de Sant Marc), Perpinyà (Sant Joan, Palau dels Reis de Mallorca), Barcelona (Santa Àgueda, les drassanes), Sant Pere (Sardenya), València (les drassanes), Sicília, Nàpols... i moltíssims més exemples, dels que un altre dia parlarem.
En resum, que està molt bé com per a visitar-ho un dia.
Per cert, al mateix carrer Montcada està el convent de les Clarisses, fundat per Na Saurina d'Entença, viuda de Roger de Llúria. De la mateixa època i d'estil gòtic, encara que emmascarat per una reforma barroca, acaba de ser venut a una empresa d'hostaleria que vol fer-hi un hotel. És un edifici protegit... ja vorem com quedem!
PS: La foto és de la sala del Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Ja en penjarem de Sant Francesc de Xàtiva, que d'això parlàvem.
