Una idea genial

Ahir vaig estar a la biblioteca i vaig poder visitar l'exposició Marcapàgines. M'ha encantat. Llàstima que els panells no siguen més grans i no estiguen col·locats a les parets.

M'he proposat llegir al llarg de l'any els llibres recomanats, començant per "El perfum". Porte cinquanta pàgines i m'encanta!!

Enhorabona als organitzadors.

PS: He trobat a faltar algun llibre de Enid Blyton...

PASCAL COMELADE SENSE EL RESSÓ DEL DRING

Segur que tots heu vist la preciosa pel·lícula Amelie. S'haureu deixat transportar per l'atmosfera innocent que transmet, pels seus colors vius i càlids i la seua música tendra i delicada. Qui la va compondre és Yann Tiersen, un músic francés que fa poc va actuar a València. Realment no la compongué a propòsit, més bé va agafar temes dels seus discos anteriors i els va adaptar a la banda sonora. Doncs bé, hi ha un músic, que per a mi, és el "pare" de Yann Tiersen: el genial Pascal Comelade. La llegenda diu que és de Catalunya Nord, però la veritat és que va nàixer a Montpeller. El que sí que és cert és la seua implicació amb la cultura catalana i amb l'ambient musical de Barcelona. De fet va ser un bon amic d'Ovidi Montllor (que com sempre, torna a este fòrum) i que va viure molt de temps al pis de Lluís Llach.

La seua música ha servit per acompanyar anuncis televisius, com a sintonia del programa de ràdio de Pablo Motos, per a banda sonora de museus, d'obres de teatre... Ha fet duets amb músics com PJ Harvey. El seu estil és una barreja de minimalisme, música amb instruments de joguet i música de banda, tot adreçat amb una llum plenament meditarrànea.

Però tot açò són anècdotes. El que importa és la seua música. Escolteu-lo i disfruteu-lo. Ací teniu el fantàstic tema "Sense el ressó del dring" en la seua versió instrumental. L'any passat va aparéixer en un disc de Comelade amb el poeta Enric Cassasses del tot recomanable.

S'imagineu un concert seu al parc de Carcaixent? Coses més rares s'han vist, no?

OVIDI TWNIS

Com a epígon de l'últim missatge, estos dos vídeos dels Ovidi Twnis.

L'Ovidi...

Ja sé que no ve a res parlar-ne .... o tal volta sí. Estic seguint el culebró de TV3 i no sé per quin motiu m’abelleix no deixar de sentir a l’Ovidi Montllor. És com l’unica medicina que em calma del desgavell surrealista que ha muntat el PP.
La música l’he tingut sempre com una bàlsam, com un paradís que m’ajuda a suportar les empentes de la vida. Per enèsima vegada, gràcies Ovidi per ajudar-me a viure, i per la força en aquests moments de bogeria feixista i censuradora.

“.... Tinc senyera on blau no hi ha.

Dic ben alt que parle català.

I ho faig a la manera de València.”