L'Ovidi...

Ja sé que no ve a res parlar-ne .... o tal volta sí. Estic seguint el culebró de TV3 i no sé per quin motiu m’abelleix no deixar de sentir a l’Ovidi Montllor. És com l’unica medicina que em calma del desgavell surrealista que ha muntat el PP.
La música l’he tingut sempre com una bàlsam, com un paradís que m’ajuda a suportar les empentes de la vida. Per enèsima vegada, gràcies Ovidi per ajudar-me a viure, i per la força en aquests moments de bogeria feixista i censuradora.

“.... Tinc senyera on blau no hi ha.

Dic ben alt que parle català.

I ho faig a la manera de València.”