OLIVA TRENCADA

Unirem els dos últims posts i en farem un de nou: Música bona+Mallorca. I obtenim Oliva trenacada, un grup que venia seguit de fa temps al seu myspace i del que ja he pogut escoltar el disc sencer. Molt xulo!
Vingueren no fa massa a València, però no em vaig poder acostar. Una llàstima, per que m'haguera encantat veure'ls en directe en un format íntim.

El seu últim disc: "Lluneta del Pagés" es la musicació dels poemes de Maria Antònia Salvà, una poetessa mallorquina que va morir fa cinquanta anys. Són poemes que parlen de l'ambient pagesívol d'una Mallorca pre-turística: parlen de figueres, sequeres, cases pageses... Però no és un disc de música tradicional. És un disc de rock. Sosegat i tranquil, això sí. Per a escoltar-lo un diumenge de febrer a casa, sense ganes de fer res.

Una alegria més per als escoltardors de música en català. Per a sumar a la llista de Manel, Glissando, Arthur Caravan, Mishima, Sanjosex, Senior...

http://www.myspace.com/olivatrencada

LES RONDAIES MALLORQINES

Per a un valencià les rondalles són les d'Enric Valor. Però a mi m'agraden més les Rondaies Mallorquines de Jordi d'Es Recó. M'encanta lliscar per les pàgines d'eixos llibrets amb portades de colors pop i dibuixos antiquats. Sempre em porten el somriure a la boca.
Les històries, són, si fa no fa, les mateixes que a qualsevol llibre de rondalles: apareixen reis i pastorets, gegants i dracs, bandolers i el Bon Jesús... i fins i tot Sant Vicent Ferrer fent miracles a tutiplen. No ténen en compte allò que ara diguem "políticament correcte": si un gegant ha de morir en el cap xafat, se li xafa i ja està. Si s'ha de llevar la pell d'un perdedor d'una aposta, se li lleva i prou. Però el millor de tot és com estan contades.Ahí és on mossen Alcover va encertar. Amb una llengua viva i afilda, plena de modismes i girs mallorquins. Certament popular. Ens fa l'efecte d'estar escoltant a una madona ben xalesta o a un missatge molt esparpellat, que ens conta la seua història a la vora de la llar a la cuina de la possessió. I amb ortografia pre fabriana, que farà les delicies dels amants de la dialectologia, encara que ha de quedar clar que per a gaudir de la lectura, no cal ser-ho de dialectòleg ni especialista: tan sols hi ha que ser un poquet xiquet i tenir ganes d'escoltar històries meravelloses.
Així que us recomane fervenment que llegiu un dels volums d'estes històries. I si viatgeu a Mallorca, no heu de tornar sense porta-vos un d'estos llibrets a l'equipatge. Són més sabrosos que la ensaïmada i la sobrassada.

I en el cel ens trobem tots plegats!

Molta més informació

UN DIBUIX

Un dibuixet que he fet per un cartellet que m'han demanat.

MANEL

Feia temps, segles, que no actualitzàvem este bloc les tarongetes. Així que anem allà, que no es diga que els de Carcaixent no savem actualitzar.

Un altre disc recomanable, per a buscar-lo i comprar-se'l: Manel "Els millors professors europeus". Per a mí este tal Manel fa molt bona parella amb l'Antònia Font. Els dos noms propis per a grups que tot i ser diferents es complementen.

Les cançons de Manel són tranquil·les i tenen un puntet entre domèstic i èpic, gràcies als arranjaments de vent. Les lletres són del·licioses, amables i originals. Fan traure el somriure a passejar i donen ganes de prendre el sol de l'hivern o fer-se una cervessa a la terrassa del Cafe del Temps.

Res, escolteu-lo i opineu. Jo vull aprendre a tocar el ukelele. A veure si aconseguim que vinguen a tocar al poble.

Ací podeu escoltar algunes de les seues cançonetes:
http://www.myspace.com/gatmanel

Musiquetes

Amb més força que mai reprenc aquesta aventura blocaire. I com no podria ser de cap altra manera ho faré parlant de música, de la nostra música.
Vos vull fer arribar una nova iniciativa que he trobat a la xarxa, es diu Musiquetes.cat-Cançons per la Bressola. És un recull de “musiquetes”, que estic segur a més d’un li arribarà a l’ànima.
Hi participen músics dels quals venim parlant a Carcaixent i dolces fa temps (ens penjem una medalla per què no?) com Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra”, Joan Miquel Oliver, Pascal Comelade, Clara Andrés...
Disfruteu-la i recordeu quan n’érem xiquets, quan no sabíem que eren els interessos, les hipoteques i demés merdes inventades per traure’ns l’alegria. Una època on el nostre mon era jugar, riure i imaginar.

ELECCIONS

Comentant hui la jugada amb un amic m’ha dit que pot ser el Bloc no ha fet bé en pactar amb Iniciativa. Podria haver estat millor si haveren mantés el pacte que quatre anys enrere va significar un escó per a EU. Ara, ni els uns ni els altres menjaran del pastís; i amb ells, cap dels que destinem el vot a nacionalistes. Cal dir al seu favor que era un pacte impossible, però no deixa de ser significatiu que el desenteniment entre els dos partits que porten bona part del nacionalisme valencià tinguen com a conseqüència que ens hagem d’aguantar els posibles votants sabent que el nostre vot segurament va directe al fem.

Pot ser el fet de passar un examen que no es desitja, com són les eleccions generals per al Bloc, acabe per passar-los factura. Un desgast innecessari del partit i que també resta vots a l’esquerra.

Votar al PSOE continua sent més del mateix. Zapatero és un bon president per a l’equilibri que representa la política, però pot ser per garantir el mateix cal algú que es contrapose a la seua deriva cap a la dreta moderada estirant des de l’esquerra. A més, jugades com el pacte PP-PSOE per deixar fora els nacionalistes de NaBai a Navarra em recorden que la E de PSOE conserva una gran part del pes específic de l'ideari del partit.

Em pareix que no hi haurà un espai per als nacionalistes valencians a les Corts d’Espanya, semblant al del BNG per Galícia, PNV, EA i NaBai per Euskadi, CiU i ERC per Catalunya,... Pot ser els valencians sí que som més espanyols del que alguns pensem. Que algú ho haguera dit abans així ens estalviariem tant de mal de cap!

Llibre dels Feyts

E al torn que nos faem, lo Rayz Dalgezira era exit Dalgezira per paor que hauia de nos, e era sen exit be ab ·XXX· cauallers, e anaua sen a Murcia: e romas lo poder de la vila en los sarrains e en lo senyoriu. E enuiaren nos sos missatges que Algezira era bon loch e honrat, e dels meylors que fossen en lo regne de Ualencia: e si nos ho uoliem que ells sauenrien ab nos, nos lexant los en aquell loch. E a nos plach nos molt la paraula quens enuiaren a dir, e dixem los quels penriem a merce, e quels rendriem en aquel loch, e els quens donassen poder daqueles torres que son a la porta de Ualencia. E els dixeren ques acordarien, e quens respondrien. E nos demanam los quant seria la resposta, e els dixeren que al tercer dia, e plach nos molt. E uengren al tercer dia a nos a Ualencia dels ueyls de la vila dels meylors quey eren, e foren ·IIII· per tots los altres. E dixeren nos quens darien la torre que era maior que es prop del Pont de la Calçada que era a la porta que nos demanauem. E nos dixem los quens playa, car els tambe auenien en nostra fazenda, e quels amariem els fariem be. E faeren ses cartes ab nos con romasessen en Algezira ab aquels furs e custumes que eren en temps de los almohades: e que poguessen fer lur ofici en les mesquites aixi con solien, e que tot catiu sarrai que uingues a Algezira que fos alforro, e que nos nol poguessem cobrar ne nuyl hom per nos: e donaren nos dia que a ·V· dies que uinguessem cobrar la torre. E nos dixem los quey seriem a aquel dia, e que faessen exir tots los ueyls de la uila el altre poble, e quens jurassen faeltat, e quens serien leals a nos e als e als nostres, e als nostres homens.