Tornem a l'escola

Violeta va eixir de l’ou una tarda a principis de setembre. La tronada que la va despertar no va tardar massa en posar-la tota xopa, la qual cosa li impedí prendre el vol a la recerca d’altres fades.

Hom té la creença que les fades naixen a la primavera i que s’alimenten de la mel que les abelles, aliades seues, els regalen de tant de tant. Ni una cosa ni l’altra són certes. Fades i abelles no es poden ni oldre a causa de velles rancúnies de les quals les fades s’han encarregat que n’oblidem les causes. I naixen a finals d’estiu, quan el Sol d’agost els ha transmés suficient radiació. Elles també sintentitzen Adenosina trifosfat, com nosaltres, però a més tenen uns orgànuls que són una cosa semblant a piles fotovoltaiques, on emmagatzemen energia mentre estan a dins de l’ou. Una cosa semblant al que fan les plantes però que no acaba de ser exactament igual. És com més mecànic.

Amb les ales pegades al cos, es deixà escórrer cap a terra per una de les fulles de la figuera on es trobava, tal com com si d’un tobogan es tractés. Però calculà mal l’altura (era miop) i quan se n’adonà, estava estirada a terra, a una illa que quedava enmig d’un enorme bassal. Espantada, i envoltada pels estornells que fugien de la pluja, demanà ajuda. Potser alguna ondina de les que havia sentit cantar al barranc acudiria.

Però no, l’única cosa que escoltà van ser els crits de la xicalla:

- Maaaaaamaaaaaaa, jo no vull anar a l’escola!! Maaaaamaaaaaaaaa!!