04 de setembre 2006

Suc de taronja

Després d’un cap setmana a terres estrangeres per fi tinc l’oportunitat de llegir en persona els comentaris que ha generat el meu escrit. I si no done algunes explicacions i comente algunes coses no em quedaré tranquil. Sé que algunes de les tarongetes em criticaran per justificar-me, però som d’empelts diferents i m’entendran.

Crec que parle per totes elles quan dic que, encara que ens agrada compartir el que escriguem, la finalitat última del bloc és només i exclusivament donar eixida a les nostres dèries. Critiquem el que no ens agrada, lloem el que sí que ho fa, i si a més podem sumar unes risetes, millor que millor.

Per això m’han sorprès molt algunes afirmacions que s’han fet en els comentaris del post anterior, que han vist certes intencionalitats en el fet de publicar la foto que il·lustrava l’article (el text del qual, per cert, no ha comentat ningú).

Com sempre que es tria una foto, la seua elecció no va ser arbitrària. La vaig triar primer perquè il·lustra el fet al que es fa referència en el text: un treballador municipal, executa l’ordre que li han donat els seus superiors i col·loca dues senyeres al Mercat. I segon, perquè pot arrancar unes rises com les que m’arrancà a mi quan la vaig vore per primer cop (a causa de la situació surrealista que reflexa, donada la filiació política pública del funcionari).

No trobe deshonrós fer la feina que et manen, i com bé diu Anna, al final la crítica no ha sigut per a qui donà eixa ordre, sinó per a qui, és cert que no amb massa encert, airejà la situació. I dic això del poc (o gens) d’encert perquè me’n penedisc de la bafarada que jo mateix vaig afegir a la foto, per la qual cosa demane disculpes a l’interessat. Encara que també espere que haja pogut compartir el meu humor (mala llet per a alguns), i haja sigut capaç de practicar el sa exercici de riure’s d’ú mateix.

Qui vulga troba intencionalitats polítiques allà ell. No pretenia fer “campanya” per ningú i molt menys atacar personalment una persona amb què no he parlat mai i que no m’ha fet res. Arguments de cara a les eleccions? Si tinc ganes ja els donaré més avant, però no crec que explique ací a qui i perquè vote. No considere aquest bloc el lloc adequat.

Coincidisc amb l’amiga Okitsu en què si aquesta mateixa foto hagués sigut d’un altre personatge públic de Carcaixent tindríem les rises i enhorabones assegurades. Potser no compartim les formes ni tampoc el 100% del fons amb els nostres comentaristes, per això cadascú fa el que fa com ho fa.

Però com diu Anna, Carcaixent és un poble i és difícil mantenir l’anonimat. Per això, m’ha sorprès encara més que diga, precisament ella, allò de la “inquina personal”. O vas errada en qui som, o ens pressuposes unes intencions que des de ja mateix, et dic que no tenim. I em dirigisc a tu personalment perquè ets l’única que ha renunciat a l’anonimat.

Pel que fa als últims comentaris sobre el paternalisme d’alguns, he de dir que les tarongetes han fet sempre el que han volgut, encara que sí que és cert que s’han sentit en algunes ocasions tutelades i sotmeses a examen, a l’espera d’un certificat d’aptitud.

PS: I ara pregunte: sense la bafarada les vostres reaccions hagueren sigut les mateixes?

1 Comments:

Anonymous Anna said...

El que he dit de la inquina era un comentari en general per que trobe que hi ha quan es critica a Joan, i lògicament per que havia interpretat la bafarada en eixa clau.

Ja se sap que u escriu pensant A i qui llegeix pot interpretar B.

No sé dir-te si la reacció havera segut la mateixa, a mi la bafarada em condicionà en molt la lectura conjunta del text i entenia que eixa era la seva funció. Pot ser sí havera segut igual en el meu cas, per que trobe que sols amb la foto també es distorsiona-desvia l'atenció del text.

Saluts.

4.9.06

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home