Viatges inmòbils

Exprimint com a bones tarongetes que som el suc de les coses, una vegada més vaig a parlar de la imaginació. ¿Qui diu que es necessiten bitllets per agafar l’Orient Express? ¿A cas necessitem un vaixell per creuar la Mediterrània?? Huí m’he comprat el disc "Orient-Occident" de Jordi Savall, eminent figura de la música antiga i extraordinari instrumentista. Amb les melodies d’aquest “Orient-Occident”, un vent perfumat arriba al meu nas, i el murmull de les fonts mesclades amb les veus antigues del “mar nostre" et fa viatjar en el temps i en l’espai. ¿Qui no ha somiat mai el cos nu d’una ballarina oriental, amb la pell de coure i els ulls negres com la nit? ¿Qui no ha imaginat despertar junt a Istambul per la crida a l’oració des d'un dels seus minarets?
Algun dia deixaré d’imaginar, obriré tots els meus sentits, i tal volta eixes sensacions no hem deixen tornar mai, i com Odisseu aniré de port en port cercant no res en concret i tot en general...

...Visca l’esperança! no sé res de França ni d’Istambul... (Ovidi Montllor)