01 de setembre 2006

Dos orelles i el rabo

Els comentaris recents al voltant de la mort i els cementeris m’han recordat la mort d’un altre edifici molt estimat per mi, el Mercat Municipal. No és que haja desaparegut, com podeu comprovar fàcilment, però sí que ha canviat tant la seua fesomia que de vegades no el reconec.

La renovació del seu interior, la construcció del moll, i la col·locació de les gàrgoles al més pur estil de Notre-Dame, van fer que perdera part de l’encant que sempre havia tingut per a mi.

Veus, ara em venen al cap tots els meus records d’infantesa: com agafat de la mà de ma mare o damunt del carro del meu germà anava a la Plaça, com ens paraven en la parà de ma tia Marieta (no m’ha agradat mai el peix, però les anguiles i els caràgols que venien just enfront em captivàvem). I el millor: com me’n tornava a casa carregat amb calçotets o mocadorets, un llibre de “Los Cinco” (quan vaig completar la col·lecció em vaig passar a “El club de los Siete secretos” però ja no era igual) i un gotet d’agualimón. Ai, com passa el temps...

Però el que més m’ha espantat últimament ha sigut l’afició de Lola Botella als bous. Sí, la dona fa mèrits perquè en passar la gent li cride – Torera!- i és que amb les senyeres com a banderilles i els funcionaris de la brigada com a membres de la seua quadrilla està lidiant amb tots els nostres edificis, a l’espera que la traguen en braços per la porta del Palau.

Nota: Il·lustravem l'article amb una foto, però per les susceptibilitats que ha despertat hem decidit llevar-la.

14 Comments:

Anonymous Anònim said...

quina mala llet té la foto. No en tenies una altra, xe?

2.9.06

 
Blogger Peubord said...

En tenim de millors. Hem segut bones tarongetes! Nosaltres ens prenguem la vida des d'un punt de vista còmic, és una brometa tarongil ;)

2.9.06

 
Anonymous Anònim said...

què vols que et diga, hi ha mil maneres d'il.lustrar el text, i mil dos-cents personatges locals que no mereixen massa respecte; però aquesta foto -insistisc- no és de l'estil que té el bloc, em sembla barroera, injusta i fora de lloc.

2.9.06

 
Anonymous Anònim said...

Serà que vosaltres no haureu de treballar mai en coses que no us agraden. Mai tindreu una jefa filla de la gran puta que us possarà la merda més gran a la mà i us farà passetjar amb ella per l'empresa. Anirà parell que va començant la campanya electoral i van acabant-se-vos els arguments?

2.9.06

 
Anonymous Anònim said...

Está claro de que parte estás, no es para tanto. Seguro que si fuese Ino Signes aguantando una bandera catalanista estarias riendote bien a gusto. Si se juega, hay que saber recibir, y también dar. ¿No crees?

2.9.06

 
Anonymous Anònim said...

La foto és de mal -pèssim- gust, això no és jugar net i si Ino agafa aquesta bandereta o aquella és cosa seua.
D'una altra banda no pense entrar a justificar-me per quines coses em fan riure i quines no: aquesta foto és malintencionada i falta greument al respecte a una persona coneguda -independentment de quina siga la banda on jo em situe i m'agrada jugar- i aquest blog no havia fet mai una cosa tan fallera, per això em sorprén.

2.9.06

 
Anonymous Anònim said...

Agraït.

2.9.06

 
Anonymous Anònim said...

zzzzzzzzzzzzz Bona nit, sosos!
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

2.9.06

 
Anonymous Anònim said...

moltes gràcies, tarongetes. Teniu tot el meu respecte.

2.9.06

 
Blogger Okitsu said...

Em pareix una burrada haver llevat la foto. Mal gust? És una foto còmica, i si me l'haveren fet a mi pot ser estaria rient-me. Que purista és la gent!
I això de "fer una cosa tan fallera" és un trellat; el satirisme, vulgues o no, té més de 100 anys de valencià, i no és ni faller ni blaver, simplement valencià.
Havera eixit en un numero de La Traca, dels intel·lectuals a jornal de 3 i 4 i Eliseu Climent i ara estaríem ací rient-nos, però és prou per a que ho facen per ací i ficar-se a criticar. Per ací hi ha molta gent curta de mires...que de vegades no es veu ni la punta dels peus.

2.9.06

 
Anonymous Anna said...

Quasi des del primer dia que aparegue a la xarxa aquest blog, he estat visitant-lo i més d'una vegada al dia, com qui estiga administrat-lo pot dir-vos. Ho faig per que ni jo sé escriure amb eixe toc d'humor, ni tinc les ocurrencies que vosaltres teniu. Per a mi sou gent amable (com li vaig dir fa un parell de dies a un conegut de tots) i aire fresc, de manera que inclus us recomane com a visita :-)

Pense que sé qui sou els que formeu l'equip malgrat que com a lliure i respectabilisima opció trieu el joc que la xarxa ens permet dels noms simpatics de les tarongetes i es limiteu a somriure quan us pregunte directament. Tanmateix ni la xarxa es completament anónima, ni pel fet d'utilitzar les tecnologies deixem d'estar a un poble, així que ja vesqueu que a més de nosaltres els "altres visitants" també saben on esteu.

Si a aixó li sumeu que almenys a mi ja em parlareu de l'existència d'eixes fotografies (cosa que ni havia dit fins ara, ni pense dir, es clar) és indubtable que l'anonimat se n'ha anat al gori gori i que costa llegir-ho en un altra clau que no siga la de per ser suau fer la ma.

No sere jo qui defense a Joan per que ja sap ell soletes fer-ho, ì ell sabra per que hi ha tanta inquina personal, però si vull dir que si una de les coses (o la unica, segons amb qui parles)que més se li ha criticat han segut les formes que ha emprat per marxar d'un partit i estar a un altre, ja em direu com encaixa aquesta forma "d'humor".

I el pitjor per a mi? que gent inteligent, acabeu divertint als "altres visitants" que estaran tips de riure de veure com una critica que anava contra el PP acaba desviant-se contra altres.

Avui he llegit a un llibre sobre abús verbal, que el sarcasme és la punta de l'iceberg de la ira. Tant de bo dirigireu la vostra ira divina contra l'enemic real.

Saluts i fins a més veure, d'una sinó intel·lectual sí treballadora a jornal d'Eliseu Climent, i amb molt de gust.

2.9.06

 
Anonymous Un lector said...

Esperem que això de perdre el sentit de l'humor no siga una epidèmia. Anna, deixa'ls que escriguen el que vulguen, tenen dret a fer-ho, i tu tens dret a discrepar, però amb normalitat i sense paternalismes.

3.9.06

 
Anonymous Anna said...

No vaig a entrar a discutir, per que si saps qui sóc sabras que no soc gens paternalista, primordialment per que sóc dona i per que sempre parle des del respecte, el que al teu comentari no veig.

Si fas una cosa pública, t'arrisques a les crítiques. La meva anava a aquesta entrada del blog, no als comentaris posteriors. En qualsevol cas, ja et dic ara que no vaig a entrar en majors discusions. Si vols quan ens vesca'm discutim el que vullgues.

3.9.06

 
Anonymous Anònim said...

Més que "dolces" comencen a ser "agres". Com molt bé dieu, este poble és un mocadoret i a més entre tots no alcem un gat pel rabo.
El que veig, per damunt de tot és molta susceptibilitat en els qui participen, cosa que en fa pensar que a l'hora de parlar tots estem per damunt de moltes coses però a l'hora de la veritat per no res votem.

Els que coneixem Joan, al marge de compartir o no la seua ideologia o les seues maneres, no ens hem de preocupar perquè siga ell il·lustre un comentari sobre l'edifici del mercat i les actuacions dels polítics.

La cosa no hauria d'anar més enllà d'una casualitat: li va tocar a ell justament penjar les banderetes allà dalt. I el que més li va fotre (això ho afegisc jo que ho sé) no va ser penjar les banderoles sinò haver de pujar dalt l'escala, perquè patix de vertigen ...

5.9.06

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home