DE L'HUMOR

Fa uns dies que va haver en aquest blog una agra discussió sobre la conveniència o inconveniència de certa foto malintencionadament graciosa. Eixa discussió va derivar en reflexions al voltant del sentit de l'humor. I jo, encara que tard, vull sumar-me al fil.

El sentit de l'Humor mereix estar escrit en majúscules. Com seria la nostra vida sense eixe do meravellós que ens permet entendre quin és el nostre lloc en el món? No som res, "un pet dels déus" -citant al que tots citen- i cada vegada que ens riem ho corroborem. Perquè ens riem de l'absurde de la nostra vida i del nostre món, de la nostra personalitat, de les nostres manies, dels nostres defectes i virtuds. Tot és risible. Sense mala bava ni complexes. De vegades com a joc de l'ingeni més subtil, de vegades amb humor com a pedrades. És indispensable tenir-lo sempre a punt, ben esmolat, preparat per a que bote el resort.

De tot ens hem de riure. O no resulta patèticament graciós que a estes hores estiga de cara a l'ordinador escrivint està reflexió com si a algú li interessara?

Bo, ara us deixe amb una mostra d'eixe "humor valencià i falleril" del que parlàveu. És Salvador Bolufer, el trobador desvergonyit de la Marina. És bo llegir-lo, però vore-lo recitar és impagable. Va per tots vosaltres:

SOMNIS D'UN POBRE HOME:

Quan jo siga regidor
(altrament dit concejal)
aniré a la provessó
en un lloc preferencial

La banda municipal
sonarà en so d'esplendor,
tocant la marxa triomfal
al compàs del director.

I el poble dret en clamor
clamarà entusiasmat:
ahí va l'autoritat!
Passa el pas del regidor
en olor de santedat! (...)

ENDIVINA ENDIVINALLA
Tres favors vull demanar-te,
i els tres clamen al plaer:
el primer és mossegar-te,
el segon és despullar-te...
endivina tu el tercer.

A ELLA
Per careta té una rosa,
per boqueta té un clavell...
i entre cames té una cosa
(que no es veu, però es suposa)
la millor flor del ramell.