TRES SOMBREROS DE COPA!

Quina bona notícia! A Carcaixent, Tres Sombreros de Copa! M'encanta eixa obra. Gràcies a Agora per decidir-se a dur-la endavant. Em sembla complicadíssim!

Recorde pefectament quan la vaig llegir. Em va sobtar. M'encanta la forma com darrere d'eixa història absurda, propera, humorística, s'amaga una amargor profunda d'una vida no elegida. Diuen que eixa era l'amargor mateixa de Miguel Mihura, l'autor...

Quina història! Metàfora o absurd? Què més dóna, deixar-se endur pel text és una delícia, posar veus i cares a eixos personatges, imaginar-se a Dionisio, a Buby, a l'atractivíssima Paula... Em sembla un repte molt gran.

La veritat és que des que em vaig enterar que anaven a representar-la he estat pensant quin dels meus veïns del poble i membres de la companyia faria cada personatge... Esperem que Àgora no ens deceba. Que s'aconseguisca eixe ambient de vegades intimista i romàntic contraposant-lo amb els moments en què l'escena ha de ser similar al "camarote de los hermanos Marx". Jo no podré anar a veure-la el divendres, però demane per favor a Àgora que la tornen a fer un altre dia.

Tres sombreros de copa es va escriure en 1932, no es va representar fins el 1952 i encara hui és moderna, audaç, brillant, sorprenent... Aneu a gaudir-la, per favor. I que visca l'absurd!

Dionisio: Nos iremos a la Habana.
Paula: Pero en la Habana hay demasiados plátanos.
Dionisio: Nos iremos al desierto
Paula: Al desierto van todos los que se disgustan, y ya los desiertos estan llenos de gente y piscinas...