La grip

Com cada any les amígdales se’m posen al roig viu! Un estrany dolor s’allotja al meu cos i la bombeta s’il·lumina al meu cervell. LA GRIP!!! La veritat és que no recordava l’última vegada, però cada any és diferent. Enguany m’ha sobrevingut gràcies a la gran idea de no agafar el paraigües. Des que se’m trencà un de xicotet que duia a la borsa, que no em faig a la idea de portar amb mi la llança de matar dracs que és el clàssic paraigües preciós, esplèndid regal del Nadal passat. Doncs ja em vegeu alegrement pel carrer, desgranant els barris de València com un Estellés ressuscitat, quan de sobte les gotetes gracioses es convertiren en una cortina d’aigua.

Arribes a casa arremullat fins als calçotets i penses: -Que ploga! Que bona falta fa!. I penses en Camps, Zaplanes i demés, com estaran arraconats a una habitació sense atrevir-se a vore com corre l’aigua pel carrer…..

Com bé sabeu, no dura l'alegria en casa del pobre, i eixa mateixa vesprada sentat al sofà i mentre veia Futurama, una sensació estranya em recorre el cos, i dic la frase que precedeix els grans constipats:

-Óstia, crec que tinc calentura.

La resta de la història segur que la coneixeu, mocadors, suaes, mal de caps, tremolors...

Des d’ací vull agrair la gran participació del meu sistema inmunològic, que sense assassinar les meues propies cèl·lues, ha sigut capaç de destruir un virus tan potent com el de la influenza. També agrair eixa beguda miraculosa anomenda Frenadol, amb multitud de beneficis. I com no, a aquell home que es presentà a la meua habitació a les 4 del matí, que es posà als peus del meu llit cridant-me amb una llengua incomprensible i que no havia vist mai… Supose que el tornaré a vore el dia que arribe a més de 39º de febre.