Jo també sóc valencià!

Han despertat. L’exèrcit més poderós que encara existeix en terres valencianes, capaç de destruir un poble sencer, d’arruinar una nació, d’encetar una guerra civil. Són la majoria dels aficionats del València Club de Futbol. Acèrrims o cerrils, posseïdors de l’essència més valenciana, de la paella com a icona, de la ignorància per bandera, …

Havia de passar. L’excusa elegida ha sigut la oposició parcial del PSPV al pla per al nou estadi del València CF. Ha sigut l’excusa més barata per anar front a una part dels “altres” valencians. No ha importat que el PSPV tinga el recolzament de la federació de veïns i de set barris més, afectats per la construcció del nou estadi, de gent tan valenciana com els aficionats, aficionats al futbol mateixos, valencians. Ja no importa, perque com ells han dit “El que va en contra del Valencia CF no es valenciano”. Ens han desposseit de la nostra nacionalitat i ens han dit que valencià és el que és aficionat del València CF. Ells mateixos, a través d’un manifest de l’Associació de Penyes Valencianistes s’han delatat: “Que el valenciano es el pueblo del seminfotisme, somos muy felices, es un hecho y algo intrínseco en nosotros pero ojo que se nos están hinchando las pelotas... nos niegan el agua, nos llenan de inmigrantes... atrasan y retrasan todo lo que pueden el AVE, recortan insistentemente los presupuestos ¿pero saben que? NO VAN A PODER CON NOSOTROS, el pueblo valenciano cuando diga ahí va, pueden ir preparándose y eso lo van a constatar muy pronto, en las próximas elecciones sin ir más lejos.” Ja ho saben, és una amenaça. Quan el pueblo valenciano diga ahí va...ja ens podem anar amagant. Però NO, no ens anem a amagar, perque jo almenys ja estic cansat. Cansat d’anar sempre a costa d’aquests ignorants, de que només siguen valencians qui els convinga a ells, de ser valencià de xorrera i xupetí, del meninfot, de ser els més animals de tots, dels valencians cerrils, ... dels burros més grans d’Europa. Sé que els fà mal que existesca gent diferent, inclassificables dins dels tòpics valencians, gent capaç de dir que no vivim en la millor terreta del món, que critica, que és del Barça, i que pot ser ben bé valenciana sense vestir una faixa i unes espardenyes de careta. Jo també sóc valencià!

Però estan acosenguint-ho. Sempre he intentat que aquestes coses no m’afecten, que no em facen entrar en cap extrem, ni que la ira em cegue el pensament. Però després de tantes coses a mi també se m’ están hinchando las pelotas. I això pot ser és el pitjor de tot. Que nosaltres, els responsables, els pseudo-màrtirs del País, els castigats de sempre, caigam en el seu joc pot ser perillós, perque jo no estic disposat a continuar aquesta guerra civil, tan subtil que no està declarada. Pèrò ja està bé...