01 d’octubre 2006

Una acadèmia particular

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va celebrar la setmana passada eleccions a la seua presidència. No podem saber qui serà l’elegit fins a d’ací un mes, ja que es va produïr un empat tècnic entre els dos candidats. El que sí que podem saber –tot reflexionant- és que l’AVL no ens ha portat la solució que necessitàvem al problema perpetu dels valencians. Dic perpetu perque sempre hi hauran polítics que intenten aprofitar-se’n. Pot ser siga aquest el nostre veritable problema…
No he sigut ni un ferm partidari ni un convençut detractor. Com molts altres, he estat a l’expectativa, a l’espera d’una solució que innocentment pense que encara pot arribar. El que sí és cert -i estic completament segur- és que l’AVL porta la seua data de caducitat marcada des de la seua creació.
Ja en el preàmbul de la llei de creació, s’encomana l’ens a l’esperit de consens que van propiciar les Normes de Castelló, és a dir, l’acceptació de les normes de Fabra al País Valencià. No deuria tindre més importància que l’estrictament lingüística si no fóra perque sis dels seus vint-i-un membres provenen de la RACV –Real Acadèmia de Cultura Valenciana- i per tant no accepten res que vinga del nord, ni que siga de Castelló. Si una part dels acadèmics no accepten ja les bases que van motivar la creació de l’acadèmia, no s’han de posar moltes esperances en el seu bon funcionament. Tampoc si quan es tracten temes com el nom i l’entitat del valencià apareix algun conseller que fà saber la voluntat del President, i amenaça en emprendre accions legals contra l’AVL si s’aprova un dictamen que afirma la unitat de la llengua.
El problema rau en la composició -política- de l’acadèmia. Dels vint-i-un acadèmics, 10 van ser proposats pel PSPV, i deu més la presidència de l’ens, pel PP. Dels 10 dels socialistes, 6 són de l’Instititut Interuniversitari de Filologia Valenciana -vinculat a la univeristat- i els 4 restants procedeixen de l’àmbit cultural i de l’edició. Dels 10 proposats pel PP, 6 en són de la RACV –secessionistes- i els altres 4 són partidaris de la unitat de la llengua però sempre amb matissos, i de tall conservador.
Amb una composició tan heterogènia, resulta complicadíssim ficar-se d’acord, particularment quan es tracten temes com el de la natura de la llengua a la que es deu l’acadèmia. No em resultaria estrany -acostumat a la complexitat dels valencians- que com en Noruega, s’aprovaren dues normatives d’una mateixa llengua, o com en Sèrbia i Croàcia, escrivirem en alfabets diferents un idioma comú. Per això hem de creure en l’AVL com una solució política i social -naturalment, no científica. Però tot i considerant la seua vocació consensuant, l’acadèmia resulta impossible amb la presència de secessionistes; i sense ells pot ser careix de sentit.
Amb tot, no m’imagine una acadèmia de medicina integrada també per dos esoteristes, un enterrador i un fabricant de taüts. Impensable.

6 Comments:

Blogger Satsuma said...

Per un foradet m'encantaria vore les discussions "serioses" entre, per exemple Hauf i qualsevol dels secessionistes. Serà una "xarlotà" (serà genuïna aquesta paraula?)

1.10.06

 
Anonymous Anònim said...

Jo que en el seu moment vaig ser escèptic, ara en sóc defensor.

Vistos els resultats, està clar que la AVL va a defensar la unitat de la llengua, potser no tan clarament com voldríem, però la defensa.

Queden 7 anyets per a que els polítics ja no peguen cullerada i per tant les majories unitàries s'imposaran, i relegaran els sececionistes a l'oblit, o els deixaran perquè cobren.

El problema serà, una vegada més, el que es faça complir la llei. Espere que futurs governs s'atrevisquen i no subvencionen entitats que no acaten la normativa oficial.

2.10.06

 
Anonymous Anònim said...

Jo no hi crec: en primer lloc perquè el sentit de la supervivència m'avisa que res ideat per Saplana pot ser bo per als valencians, en segon lloc perquè cobren una quantitat indecent per fer un no res ben boniquet (o és que les coses han millorat?. Aquests diners se'ls gasten anant ací i allà i retraguent-se després les despeses com a mecanisme per a nugar fidelitats inconfessables... Però el dia que se'm va aclarir definitivament la naturalesa (morta) de "l'acadèmia- de- la- llengua- que- no- té- nom", va ser quan l'il.lustre forense que fa de conseller de cultura, va entrar "manu militari" a la sessió acadèmica, va amenaçar amb disoldre-la si reconeixia la unitat de la llengua o la denominació científica de "català", i tothom es va cagar als pantalons, se n'anaren a casa, no va dimitir ni déu i segueixen cobrant: que vagen a cagar a la via.
A la llengua li fa tant de mal qui l'ataca com qui no la defensa. I aquests, cobren per això.

4.10.06

 
Anonymous Anònim said...

Es posava en perill la supervivència de la AVL, o el que és pitjor, que es creara un nou organisme control·lat pels sececionistes.

Ara està blindada a l'estatut.

A més, tenim el dictamen del 9 de febrer de 2005 que diu:

D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)

Jo també preferia que no existís i estar sotmés legalment a la normativa del IEC (que tot sia dit, podria acceptar algunes de les nostres formes dialectals). Però clar, jo tinc molt assumida la unitat de la llengua.

Què fem amb els que no, que sembla ser són els que manen?

5.10.06

 
Blogger Okitsu said...

A més de tindre el problema que tenim, amb la presència de secessionistes a l'AVL -que siga tot dit, és la finalitat per a la qual es va inventar- ens hem de plantejar, si no un altre problema, un punt en la normativa de la nostra llengua. I encara que açò és cosa dels filòlegs -i jo sóc un simple (o ximple) aficionat- hauríem de parlar sobre l'ens que ens regula a tots els catalanoparlants al complet -no només als valencians, com l'AVL. Com algú molt bé ha dit, l'IEC podria acceptar algunes de les nostres formes dialectals. A més de tot açò, hauríem de fer més nostre l'IEC, i no només la seua secció filològica, també la de ciències, la secció de filologia. O em pareix millor, per no dependre tant d'una cosa que es la van crear ells, deuria crear-se al País Valencià alguna entitat similar, o ben pensat, ja tenim les universitats.

5.10.06

 
Anonymous Anònim said...

L'IEC ja recull moltes paraules valencianes: "barco, caldo, quadro"; les formes dels deíctics "este, ixe..." tots els geosinònims: "tomaca/tomàquet, ací/aquí, hui/avui..." Es nota la presència en ell dels membres de l'institut interuniversitari de filologia, o siga nosaltres, els valencians. Però el rotllo no és filològic, sinò polític i enverinat. Des de fa massa temps (i el PSPV no és gens innocent) els que ens han manat han fet servir la llengua, la seua denominació científica i la seua entitat de variant dialectal d'un tronc comú que es diu "català", com a instrument de divisió entre els valencians.
Alfonso Guerra ja va alliçonar en el seu moment l'Honorable Joan Lerma per tal d'evitar qualsevol possibilitat de crear una xarxa (ni tan sols lingüística)d'articular territoris supraautonòmics, com ara els països catalans, que no són una realitat administrativa, sinó lingüística. Fa vint anys no hi havia l'enfrontament d'ara ni l'escepticisme de les bones persones que constatem ara. Era un moment idoni per tal de deixar les coses clares, però no ho van voler així i van remoure el pou d el'autoodi. Com podem els valencians renegar de la naturalesa de la nostra parla? Qui ens ha sembrat la llavoreta de la xenofòbia anticatalana?
Sempre m'ha fet l'efecte que es tracta d'encendre un gran foc, i mentre tots estem apagant per ací o per allà, els que manen es dediquen a fer les seues barbaritats sense que els mirem, perquè ens tenen ben entretinguts amb el foc de la discòrdia que ells atien de tant en tant.
No necessitem una acadèmia específicament valenciana, perquè això és donar ales als secessionistes, necessitem pau i tranquil.litat, aprendre la llengua en lloc de matar-nos aclarint si es diu així o aixà, i estimar-nos-la, perquè hi ha una colla de xuloputes que esperen la inanició i la mort del pobre valencià.
Ja aconsegueixen part del seu objectiu; cada vegada que, per tal d'evitar enfrontaments, per ser amable, argumentant desconeixement, o el que siga, algú que pensa en valencià se'n passa al castellà, els xuloputes guanyen.
Que ens donen bona cosa de mestres, que facen un ús institucional normal, i no folklòric, que subvencionen les entitats que són respectuoses amb les normes i dictàmens de la romanística de tot el món civilitzat, i que deixen els "acadèmics" guanyar-se el pa com ens el guanyem tots: treballant.

5.10.06

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home