10 d’octubre 2006

ALEGRIA! SES ORBITES EN SICRONIA!


Alegria és el que vaig sentint conforme va acostant-se el dia "d", l'hora "h". Antònia Font a Carcaixent. Podrà ser eixe miracle? Serà un miratge? És un fet estranyament feliç. Per diversos motius: per ser un dels meus grups preferits, per la implicació que hem tingut en la seua vinguda, per que hem estat uns anys fent centenars de quiilòmetres per a veure el seu directe i ara són ells els que faran centenars de quilòmetres per a oferir-nos-el. M'alegra el dia pensar que s'acosten i tinc ganes de que volen les hores...

Però per què? Per què són tan especials? Que tenen que els fa màgics a les meus orelles. Bé, la llista és llarga, però intentare donar algunes de les raons per les quals em tenen boig:

1. Va ser el primer grup que cantava en català de mallorca que vaig escoltar i el que al principi sembla un accent un tant críptic ma fet obrir els oïts als diferents parlars de la nostra llengua. A més em va fer venir ganes boges d'anar a les illes. I així vaig descobrir el paradis, lluny dels tòpics de la festa d'Eivissa o dels panxuts alemanys.

2. Les seues lletres són fantàstiques. Galàctiques. Petites coses escampades per ls cançons, envoltades d'estels, d'ones, de gal·laxies i besades. Sempre sorprenents.

3. Si les lletres són sorprenents, no es pot dir menys de la música. Barreges d'estils insolites, arrenjaments de vegades refinats de vegades durs i aspres.

4. La veu de Pau Debón que es vellut arrossegada sobre la música. A més hem escoltat com ha anat canviant des dels primers discos, endolcint-se .

5. Els seus directes festeros a més no poder. Es sorprendreu els que vingau el dissabte de l'alegria i energia que tenen en directe. Quin complit millor se li pot donar a un grup que el que milloren en directe. Aquest és un d'eixos estranys casos.

6. La seua actitud o la manca d'ella. Sembla que siguen un amic teu, un veí que te trobes a la cua del forn. Tan sols que ells fan música. No van d'estrelles del pop.

7. Personalment, el fet de compartir el gust d'escoltar-los amb les persones estimades i ser còmplices musicals. De gaudir a tope escoltant-los amb la gent. I el plaer de donar-los a coneixer a algú i que li agraden.

Podria seguir però per a que dir res més. Sobra diguent que al escoltar-los t'alegres d'estar ací i en este moment. I notes que s'univers és una festa.

Ara de cara al dissabte hi han incognites: vindran animats per a fer un gran concert? ploura? vindrà gent? puff. Esperem que vaja tot bé, que vingau i disfrutem!

8 Comments:

Anonymous Anònim said...

No t'amoïnis, atlot, no plourà i t'ho passaràs pipa.
Quin gust dóna llegir tanta alegria!
Ah, i per als que no coneixem -encara- S'Antònia, per què no ens deixes penjada alguna de les lletres que t'agraden. Serà una bona motivació per al dissabte.
Salut, company!

11.10.06

 
Blogger Ivan said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

12.10.06

 
Blogger Ivan said...

Hola que tal,
som els vostres amics de sa Terra...

12.10.06

 
Blogger Satsuma said...

ALPINISTES SAMURAIS

Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat, giren es ventiladors.
Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
mil cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d´acabar.

Un principi d´estació, de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d´acabar.

I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.

Una foto, manantials, aumentam es nivell d´expulsions,
beus aigua des meus grifons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d´acabar.

I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.

Un principi d´estació, de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.

AQUESTA PLUJA
Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s´olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes,
jo encara t´enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.

I avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d´estrelles.
Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m´estic tranformant en un amfibi

DARRERE UNA REVISTA
i quan va sortir es sol, després de 4 dies
pensaves i fumaves, darrera una revista
som massa domicilis, de moure tots es mobles,
receptes italianes, es massa temps amb obres

i quan va sortir es sol, després de 4 dies
i vares dir has vist? supos amb un somriure

m´agrada aquesta estela, amb sa bomba tenue
m´agrada aquesta casa, me n´he de comprar una

i quan va sortir es sol, després de 4 dies
pensaves i fumaves i vares dir què mires?

i es dies no s´aguanten, sa vida s´erosiona
m´anuda i m´hipnotitza aquesta grapadora
me roden per sa cara, suicides i neurones
ja no sé què me queda, i no sé si me funciona
davalla es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos esteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna

i quan va sortir es sol, després de 4 dies
pensaves i fumaves, darrera una revista
som massa domicilis, de moure tots es mobles
receptes italianes, es massa temps en obres

i quan va sortir es sol, després de 4 dies
i vares dir, has vist? supos amb un somriure


I en aquest link, unes quantes més:
http://www.kumbaworld.com/cande.asp?IDBusca=471

I a aquesta web, música, videos i coses:

www.antoniafontoficial.com

12.10.06

 
Blogger Peubord said...

Mira que si ploguera com huí...

14.10.06

 
Anonymous Anònim said...

No va ploure, i em van agradar, i el públic era gairebé tot de la gent que m'interessa.
Ben fet!

15.10.06

 
Blogger Sanguina said...

El millor concert de festes en anys...

23.10.06

 
Blogger kirikú said...

me ho vaig pedre, me ho vaig pedre

Quan hem vaig enterar que venien a Carcaixent em vaig alegrar moltíssim perquè ja fa temps que m'agraden molt i mai els he vist en directe (no venen pel País Valencià, veritat?).

al final no vaig poder anar perquè no vaig poder deixar els meus xiquets amb ningú i ... quina pena.

Va estar bé, no?

24.10.06

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home