05 de novembre 2006

MEMORIAS


Em van passar l'altre dia un llibret autoeditat per un veí de Carcaixent que resulta prou interessant. El llibre porta per títol "4045 días cautivo en Rusia, 1943-1954" i està escrit per Joaquín Poquet, un divisionari de la división azul, que tenia un carrer dedicat al poble i tot, el que ara s'anomena de Lluís Vives (quina diferència, veritat?).

El llibre s'ha de llegir en precaució. No hem d'oblidar que l'escriu un super fatxa oficial, anti comunista cent per cent, que deixa veure durant tot el llibre la seua filiació política i considera els militars com homes d'honor, que s'entenen en franca companyonia i rotllos d'eixe estil. A més està escrit en un castellà d'una altra època, amb constants repeticions i redundàncies. Evidentment, el Nobel no el guanyarà. I segurament serà un llibre de capçalera per a falangistes i altres espècies estranyes, que no són capaços de veure l'autèntic fons de l'obra.

El llibre resulta interessant per la història humana que amaga. Amistats amb els guardes comunistes, germanor amb altres presos, o fraternitat amb la gent dels pobles on estaven reclosos, per tota la geografia de l'URSS.

Hi ha també alguna sorpresa, com quan en un cap de treball, al preguntar per si hi ha altres espanyols li diuen que sí, i al coneixer-los veu que es tracta d'oficials republicans, que havien anat a Rússia a formar-se i que en acabar la guerra, havent-se mostrat contraris als mètodes dictatorials d'Stalin foren empresonats. Al cap i a la fi, totes les dictadures es comporten d'igual manera i són la mateixa merda.

Resulta curiós com als deu minuts d'acabar la segona guerra mundial, els comunistes que havien sigut al·liats passaren a ser enemics d'Anglaterra i EUA, i el règim de Franco, que com a dictadura feixista era un enemic a batre per les potències al·liades, va convertir-se en un amic i baluart contra el comunisme.

En resum, i com sempre: a pagar-ho, "poca-ropa".

2 Comments:

Anonymous Carlota said...

Un dels amics de Poquet era o ho és, que ja no sé si l'ex-guardia encara viu, Carlos Gimeno.

L'arxiu tenia un projecte fa mil anys, de gravar entevistes amb gent gran per a que contara les seves vivencies, i poder almenys tindre una videoteca amb dades que a hores d'ara sols ells coneixen, i que com en casos com aquest donen una visió personal i diferent de la història. Però clar, aixó no és molt lluidor i mai s'ha concretat.

I coses de la vida, el super-Padre Oltra ara tan retornat al present pel llibre "Cita a Sarajevo" fou qui feu que Poquet i la resta tornaren al poble. Que no li faran un homenatge? hehehehe

A mi el llibre em desagradà profundament, a més pensava que era d'un altre Poquet de qui parlava i Gimeno ja m'aclarí que no, aixi que "despago" doble. Si tens ganes de tindre'l, a la xarxa pots trobar l'adreça per adquirir-lo contra re-emborsament.

5.11.06

 
Blogger Satsuma said...

Una llàstima que les entrevistes no es concreten. La gent va morint-se...

6.11.06

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home