Contes i altres coses
Aquesta nit he passat una agradable estona amb uns amics, i estranyament hem parlant sobre fets que relata la gent, histories plenes de misteri, aparicions, veus i visions, és a dir, d'eixes coses anomenades "sobrenaturals". El pes de la nostra educació cristiana ens espenta a creure que estem fets de materia i d'una altra cosa no material.
Jo personalment crec que sóm materia i processos d'eixa matèria, però quan em conten aquestes histories algun mecanisme fa que m'aborrone i em meravelle del món desconegut que en elles es relata.
En el fons crec que tenim un racó al nostre cervell que continua fascinant-se amb el contes increibles tan pareguts als que ens contaven quan erem xiquets, eixos que posaven en funcionament la imaginació, eixa part tan reprimida i oxidada que la vida adulta vol apartar de les nostres vides.
posted by Peubord at 02:36
2 Comments:
No crec que el fet de creure en alló sobre natural tinga res a vore amb la nostra cultura i educació cristiana. Pense que aquest fet es dóna en totes les cultures, per que és un fet inherent a l'èsser humà. D'una banda, la necessitat d'explicar el món, d'una altra, la fascinació per la ficció.
Ací crec que està el fet interessant: per que necessitem la ficció? per que l'home, a l'època que siga i al lloc que siga crea històries? No cal parlar de la fantasia com una cosa de la infantesa. Sino, per que llegim novel·les, veiem pel·lícules i ens enganxem a series?
Ara, el que si que es guanya amb l'edat és la vergonya de contar les històries que ens inventem. Cal perdre la vergonya i conta-nos xorrades!
17.8.06
En cap moment dic al meu text que la creença en allò sobrenatural siga exclusiu del cristianisme. Quan parle de les històries que em contaven a mi quan era petit m'estic referint a la forma en que les vivia i inclús revivia, de fet te les podies arribar a creure. Quan et fas gran, els "contes de fantasmes" no tenen el mateix efecte sobre la nostra imaginació que podiem fer tan real inclús que arribaves a saboretjar la por i el misteri.
És clar que la imaginació és fonamental per "eixir" saludablement de la realitat, jo ho faig, però indubtablement, a un nivell general estime que molta gent part eixa capacitat o l'obvia.
18.8.06
Publica un comentari a l'entrada
<< Home