01 d’agost 2007

Camarada Pancraci


Vegent unes imatges per la televisió, pense que hi han dues esglésies: una amb seu al Vaticà, ben rica, i un altra més modesta, més pendent de la gent, els valors i la caritat.
Pot ser hauria de ser necessària la retirada del Rouco, el Martínez Camino, el Papa, ...i un llarguíssim de punts suspensius, i apuntar tots aquells qui veuen des d'Àfrica i no tan lluny, que una altra església és necessària.

Ma mare solia tindre damunt del microones una figureta de Sant Pancraci amb una moneda de 25 pessetes foradada enclavada en el dit del màrtir. Un dia, mentre berenava observant el sant, vaig pensar que pot ser una petita amputació li proporcionaria el gran canvi que necessitava. Dit i fet, li vaig tallar la falange. El camarada Pancraci em saludava ara amb el puny alçat. Visca la revolució!

Vegeu com canviar no deu ser tan difícil...Serà que no volen.

2 Comments:

Anonymous Vicente said...

Mira que t'agraden els temes de l'església!! Això és bó, l'esglesia forma part de la societat en la que vivim a pesar de que a molts els moleste.
Fer a Sant Pancràs comunista ho trobe prou atrevit, per no dir impertinent. Comence a pensar que l'única cosa que pretens és provocar-me, i no ho vas a aconseguir. Sé que a aquest foro sóu tots rotjets (carinyoament, que no s'enfade ningú), però ara vaig a controlar-vos de prop.
El debat sempre és bo!! no dieu això?? vinga adéu

2.8.07

 
Anonymous Carlota said...

T'has adonat de l'associació que fas de menjar i religió? Jo sols havia sentit allo de que la religió era l'opi del poble, però de berenars i entrepans no sabia res hehehehe

3.8.07

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home