13 de maig 2007

COLISEUMS URBANS



Les obres d’acondicionament del poble a l’Eroski em van proporcionar davant de ma casa una mini-rotonda. Al principi em vaig queixar, per costum; però prompte em vaig adonar de les grans possibilitats que m’oferia.
El desfici, el cansanci i alguna altra variant més del desficaci em fan passar moltes hores observant per la finestra, per la qual cosa he sigut testimoni de multitud d’accidents, maniobres temeràries, i fins i tot de l’atropellament d’un gos. Ho tinc ja tot estudiat. Les principals carències, maniobres temeràries més freqüents, culpables, innocents,…
El mínim soroll de frens, o d’altre no identificat, alguna paraula més forta, o les passes accelerades del veí de dalt que m’alerten de que alguna cosa passa, em fan sempre estar vigilant des de d’alt de la torre. Sóc el guardià, encara que la curiositat de dotzenes de veïns em fan competir cada dia. Sempre hi ha algú a l’aguait, fumant un cigarret, estenent la roba…i a la mínima frenada, tots ens trobem a una mena de coliseum urbà, observant l’infractor, l’injuriat o com en la majoria d’ocasions, la falsa alarma.
Resultat de la meua àmplia experiència en la mini-rotonda de davant de ma casa, fà ja més d’un any em vaig aficionar a demanar per escrit a l’ajuntament que al carrer on visc pintaren un pas de zebra, com a principal solució als problemes per a creuar el carrer dels veïns de la zona. A la sisena instància no contestada em vaig cansar.
Fà un mes que finalment hem donaren la raó i s’han decidit a pintar el pas de zebra. Una victòria. Ara, després de ser testimoni d’un desafortunat accident, m’estic centrant en les opcions per fer disminuir la velocitat dels cotxes en tot el carrer. Tot, per fer de la mini-rotonda de ma casa la millor del poble. Cada detall estudiat i cuidat al mil•límetre, i basat en la experiència del dia a dia.
Així que ja ho sabeu, no són simples circumferències, distribuidores de direccions i preferències. Són petits teatres on la gent actua sense adonar-se’n, i on sempre hi ha algun veí expectant, privilegiat espectador de platea. Són reduïdes places d’espectacles, subtils coliseums urbans. Sempre algú vigilant…

3 Comments:

Blogger Peubord said...

Jo també tinc una atalaia, es interesantíssim des d'un punt de vista antropològic. No deixes de mirar!! cada volta descobrim més coses dels nostres conciutadans i de nosaltres mateixos.

14.5.07

 
Anonymous Anònim said...

Pos a mi m'han plantat una finca davant i ja no puc veure res :-(

15.5.07

 
Anonymous Anònim said...

Descobrim coses de les nostres veïnes.

15.5.07

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home