QUE ET MATEN (MORIR-SE II)
No hi haurà – m’imagine – res pitjor que morir-se. Morir-se, dic, sent conscient que deixes la vida. I res causarà més impressió en nosaltres que adonar-te de que et maten.
Dins de les múltiples formes per aplicar el suplici, la forca és el mecanisme que més opcions presenta alhora de causar la mort. A més de ser barat i sense cap tipus de consum d’energia -no com l'abús de la cadira elèctrica-, es tracta d’un instrument de fàcil construcció i maneig: qualsevol fusta, clau o orifici on subjectar la corda serà suficient.
Com anava dient la mort per forca pot estar causada per diferents motius. La causa més freqüent de mort és la anòxia encefàlica -mort per falta d’oxigen al cervell, que ocasiona una necrosi del mateix- deguda a la compressió que efectua la corda sobre la vena iugular. D’aquesta forma la sang entra per irrigar el cervell, però no troba eixida per estar pressionada per la soga la vena iugular. Es produeix aleshores un embotament cerebral que en el penjat es descriu com una intensa pressió cefàlica. Altres variables d’aquest mecanisme són la compressió de l’artèria i la vena de forma conjunta, o rarament, només la compressió arterial. Un altre mecanisme és l’ocasionat per la constricció del coll i el tancament de la via aèria. Es tracta d’un mecanisme de mort més lent que el pacient percep en totes les seus fases de forma completa per no estar alterada la consciència. Aproximadament causa la mort en 5 minuts. Un mecanisme -aquest instantani- menys conegut és el degut a la parada cardíaca conseqüència de la hiperestimulació del nervi vague, que controla la freqüència cardíaca, i que és estimulat de forma mortal pel colp de la soga sobre el coll quan es produeix el moment just del penjament. Per últim, el mecanisme de mort per lesió medul•lar degut a fractura cervical, que resulta ser la variant més coneguda.
La forca ha patit també les inclemències de la modernitat i s’ha anat adaptant als nous temps. A partir del segle XVIII apareix una nova consciència que intenta causar la mort però de forma més acurada. Per això s’estudien amb detall els tipus de nuc, la llargària de la corda, la trampeta en la tarima, i la posició òptima de caiguda del cos per ocasionar una mort ràpida i el més justa possible.
Els humans sempre hem sigut cruels i sàdics entre nosaltres mateixos: tant per eliminar kurds i xiites com per aplicar la pena de mort. El que més m’impacta de tot -i és significatiu- són aquelles persones que actuant de botxí, es queden suspeses dels peus del penjat per fer més humana i ràpida la seua mort. La conducta humana és estúpida. Estem malalts...
Dins de les múltiples formes per aplicar el suplici, la forca és el mecanisme que més opcions presenta alhora de causar la mort. A més de ser barat i sense cap tipus de consum d’energia -no com l'abús de la cadira elèctrica-, es tracta d’un instrument de fàcil construcció i maneig: qualsevol fusta, clau o orifici on subjectar la corda serà suficient.
Com anava dient la mort per forca pot estar causada per diferents motius. La causa més freqüent de mort és la anòxia encefàlica -mort per falta d’oxigen al cervell, que ocasiona una necrosi del mateix- deguda a la compressió que efectua la corda sobre la vena iugular. D’aquesta forma la sang entra per irrigar el cervell, però no troba eixida per estar pressionada per la soga la vena iugular. Es produeix aleshores un embotament cerebral que en el penjat es descriu com una intensa pressió cefàlica. Altres variables d’aquest mecanisme són la compressió de l’artèria i la vena de forma conjunta, o rarament, només la compressió arterial. Un altre mecanisme és l’ocasionat per la constricció del coll i el tancament de la via aèria. Es tracta d’un mecanisme de mort més lent que el pacient percep en totes les seus fases de forma completa per no estar alterada la consciència. Aproximadament causa la mort en 5 minuts. Un mecanisme -aquest instantani- menys conegut és el degut a la parada cardíaca conseqüència de la hiperestimulació del nervi vague, que controla la freqüència cardíaca, i que és estimulat de forma mortal pel colp de la soga sobre el coll quan es produeix el moment just del penjament. Per últim, el mecanisme de mort per lesió medul•lar degut a fractura cervical, que resulta ser la variant més coneguda.
La forca ha patit també les inclemències de la modernitat i s’ha anat adaptant als nous temps. A partir del segle XVIII apareix una nova consciència que intenta causar la mort però de forma més acurada. Per això s’estudien amb detall els tipus de nuc, la llargària de la corda, la trampeta en la tarima, i la posició òptima de caiguda del cos per ocasionar una mort ràpida i el més justa possible.
Els humans sempre hem sigut cruels i sàdics entre nosaltres mateixos: tant per eliminar kurds i xiites com per aplicar la pena de mort. El que més m’impacta de tot -i és significatiu- són aquelles persones que actuant de botxí, es queden suspeses dels peus del penjat per fer més humana i ràpida la seua mort. La conducta humana és estúpida. Estem malalts...
1 Comments:
La veritat és que som uns cracks per donar morts ingenioses. A banda, una aspecte sempre perseguit de les ejecucions ha segut l'exemplitzador, fent-ho de vegades el més espectacular possible. Com a mostra, un botó (aquest video pot ser dur, "aviso a navegantes")
http://www.youtube.com/watch?v=VWVyQGhOxkU
De la mateixa forma que abans les execucions es realitzaven a la plaça del poble, ara el que se fan es llançar-les per internet. Espectacle i difusió, el que sempre li ha interesat al botxí.
6.1.07
Publica un comentari a l'entrada
<< Home