Democràcia, altres inútils i més incompetents

Res és perfecte. Pot ser només el sabor de "Dulce de leche" d'una marca de gelats s'acoste un poc a la perfecció. De la resta, del que hem creat fins ara o del que queda per inventar, res de res.
Ho dic perque sempre hem defensat moltes coses com si foren la veritat absoluta, la realitat. Ningú en aquest planeta té raó. Pot ser algú més que un altre, però prou. No existeix la veritat absoluta: que quede clar.

Els Occidentals hem defensat -només d'ençà un temps- que la democràcia és el millor sistema polític: igualtat de drets, de deures. La veritat -relativa, com vinc dient- és que és el menys roïn. Pot fer que el millor dels gestors, de les persones, arribe al poder. Que conduïsca de forma extraordinària un país, i que ens faça de pas, feliç a tots. Però també pot donar-se el cas -més habitual- de que el pitjor dels polítics, el més inútil, la persona més incompetent, siga regidor al teu poble.

És la grandesa de la democràcia: que tot és possible. Fins i tot, i més freqüent, que siga el més irracional.

Però recordeu, tot açò és relatiu. No hi ha una veritat absoluta.