DE LES ELECCIONS

Bé,
ja hem acabat aquesta espècie d'"acabose" que és la campanya electoral i tornem a tindre un poquet més de temps (no molt) per dedicar-lo a altres coses. El primer missatge, evidentment, ha de ser una reflexió post electoral.

A part de la ràbia i la impotència, de l'estupefacció al vore que la gent vota conscientment a corruptes i delinqüents, la valoració estrictament personal és positiva. M'alegre moltíssim d'haver-me implicat. Pense, amb un poc de vanitat, que si no haguérem fet tota la faena que hem fet, els resultats serien pitjors. I pense també que ara s'enceta una etapa llarga per a parlar amb la gent, treballar i convéncer sobre les nostres opinions. Hem de treballar a llarg termini i hem de començar ja. I hem començat ja! Per favor, si sabeu en què fallem o teniu idees, no se les quedeu, compartiu-les. Hem de fer pinya.

Ara les dos coses que més em preocupen de com han anat les eleccions:

- A Silla, Alianza Nacional trau un regidor. I ho celebren a la matinada una colla de rapats cantant el Caralsol amb banderes del pardalot a la plaça del poble. Gent curta, sense famílies i sense referents es deixen manipular pels fanàtics. Si no gestionem bé la immigració, si les administracions no ens ajuden a convéncer-nos de que la immigració no mossega, si no s'inverteix en educació, eixe és el nostre futur.

- A Xàbia, Calp i altres pobles de la Marina, els residens estrangers (que cínics som, estos no són immigrants...) funden partits propis i trauen bons resultats. Faran política només per a ells. Prengueu nota els que voleu urbanitzacions de luxe per a estrangers. Allò mateix va passar a Mallorca fa anys i ara hi ha zones de les illes on els illencs no pinten fava, han perdut el control i són estrangers a la seua pròpia terra. Com diu Baltassar Porcel: A Mallorca està passant el que ja vaig explicar a Olympia a mitjanit. S'han tirat tants diners i s'hi han fet tantes obres que al final ha rebentat. Formentera ha desaparegut, ja no és als mapes, se l'han menjada. Tot ha explotat. Al meu poble hi ha 1.600 tios que hi han nascut i 10.600 que hi han arribat. En tot l'embolic de corrupció a Andratx no hi ha implicat cap andritxol. Els d'Andratx es volen fer un galliner o una dutxa i no els donen permís. Però ells estan agraïts perquè es pensen que sense això passarien gana.

Ja cauran...

Han guanyat, està clar... i ademés contundentment. Com sempre, pensàvem que la gent entraria en raó i se n’adonaria de la voracitat d’aquestes bèsties de l’enriquiment propi. M’he enterat de les amenaces a la gent del PGOLF i la primera cosa que m’ha vingut al cap és la repressió que patiren els republicans després de perdre la Guerra Civil. La venjança i l’odi sempre els ha caracteritzat, perquè d’una cosa hem d’estar segurs, molts d’ells són el mateixos que esclafaren als demòcrates republicans, i les seues cries són els hereus d’aquelles tàctiques.
Llegir la llista del PP fins al número 13 em dona ganes de plorar, quanta gent incapaç de governar la seua vida i ara pretenen governar-nos a nosaltres...
Amics meus han anat en llistes d’esquerres i sé de primera mà que han treballat i sacrificat molt per fer que el trellat tornarà a l’ajuntament de Carcaixent, des d’ací el meu agraïment més pur. Els conec i sé que no van a deixar de plantar guerra, i també sé que just el que ha passat, els donarà mil forces per a continuar.

COLISEUMS URBANS

Les obres d’acondicionament del poble a l’Eroski em van proporcionar davant de ma casa una mini-rotonda. Al principi em vaig queixar, per costum; però prompte em vaig adonar de les grans possibilitats que m’oferia.
El desfici, el cansanci i alguna altra variant més del desficaci em fan passar moltes hores observant per la finestra, per la qual cosa he sigut testimoni de multitud d’accidents, maniobres temeràries, i fins i tot de l’atropellament d’un gos. Ho tinc ja tot estudiat. Les principals carències, maniobres temeràries més freqüents, culpables, innocents,…
El mínim soroll de frens, o d’altre no identificat, alguna paraula més forta, o les passes accelerades del veí de dalt que m’alerten de que alguna cosa passa, em fan sempre estar vigilant des de d’alt de la torre. Sóc el guardià, encara que la curiositat de dotzenes de veïns em fan competir cada dia. Sempre hi ha algú a l’aguait, fumant un cigarret, estenent la roba…i a la mínima frenada, tots ens trobem a una mena de coliseum urbà, observant l’infractor, l’injuriat o com en la majoria d’ocasions, la falsa alarma.
Resultat de la meua àmplia experiència en la mini-rotonda de davant de ma casa, fà ja més d’un any em vaig aficionar a demanar per escrit a l’ajuntament que al carrer on visc pintaren un pas de zebra, com a principal solució als problemes per a creuar el carrer dels veïns de la zona. A la sisena instància no contestada em vaig cansar.
Fà un mes que finalment hem donaren la raó i s’han decidit a pintar el pas de zebra. Una victòria. Ara, després de ser testimoni d’un desafortunat accident, m’estic centrant en les opcions per fer disminuir la velocitat dels cotxes en tot el carrer. Tot, per fer de la mini-rotonda de ma casa la millor del poble. Cada detall estudiat i cuidat al mil•límetre, i basat en la experiència del dia a dia.
Així que ja ho sabeu, no són simples circumferències, distribuidores de direccions i preferències. Són petits teatres on la gent actua sense adonar-se’n, i on sempre hi ha algun veí expectant, privilegiat espectador de platea. Són reduïdes places d’espectacles, subtils coliseums urbans. Sempre algú vigilant…